Etiqueta: política catalana

Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia

L’informe PISA 2022, pels resultats molt negatius que presenta, ha tingut un gran impacte, particularment a Catalunya, on, a més, l’informe evidencia una gran diferència entre els centres públics i els concertats, a favor d’aquests últims. Però el desastre no ha estat una sorpresa per a ningú que conegui el món de l’educació. Aquesta primavera, l’informe Pirls (2021) ja va mostrar que l’estudiantat català de 4t de primària era a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguida per Turquia i la Bèlgica francòfona; com que en aquesta entrada del blog vaig donar àmpliament la meva opinió al respecte, ara m’ha semblat més útil presentar una petita antologia de les notícies i opinions que s’han publicat profusament arran del PISA 2022 i tancar l’entrada amb uns comentaris.

Espill màgic, sóc encara la més bella del Regne?

No, ja no ho ets, ara la més bella és la Blancaneu.

D’una versió del conte Blancaneu i el set nans

Els catalans volen ser de Sòria.

Susana Quadrado (La Vanguardia, 09/12/2023)

Valoracions a la premsa

Els diaris han publicat resums de l’informe, n’han opinat en titulars, editorials i articles i en algun cas han fet propostes d’actuació:

Els pitjors resultats de la història a l’informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d’Espanya (Ara, 05/12/2023).

Informe PISA: Catalunya registra resultats “catastròfics” i se situa a la cua d’Espanya (El Periódico, 05/12/2023).

Davallada històrica de Catalunya a l’informe PISA (El Punt – Avui, 05/12/2023).

Retrocés mundial en educació, caiguda a Espanya i daltabaix a Catalunya (La Vanguardia, 06/12/2023).

A Catalunya l’enfonsament és evident, com ja confirmaven altres avaluacions. En set anys s’ha retrocedit l’equivalent a 24 mesos en lectura i 18 en mates i ciències. Continua llegint “Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia”

I ara què?

Els resultats electorals del 23 de juliol d’enguany i el procés que ha desembocat en la investidura de Pedro Sánchez obliguen a reflexionar sense cofoisme. S’ha evitat un govern de la dreta feréstega, però amb costos considerables. Cal salvar la legislatura, refer l’esquerra i refer Catalunya, crear les condicions per derrotar clarament i persistentment la dreta, a la societat i a les urnes.

Què fer? Problemes candents del nostre moviment. V. I. Lenin (1902)

I queda tant per fer… (Si un dia vols, Raimon, 1965)

Investit Pedro Sánchez i constituït el nou govern d’Espanya, s’obre una etapa que s’albira com a extremadament complicada i de durada incerta [1]

Una investidura difícil, amb costos considerables

Les forces polítiques que han donat suport a la investidura varen sumar 12,5 milions de vots, mentre que les contràries en varen obtenir 11,2. Tot i així, gràcies a un sistema electoral majoritari corregit, amb circumscripció provincial, el PP té majoria absoluta en el Senat i, gràcies als resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, governa, sol o en coalició amb Vox, en la majoria de comunitats autònomes i grans municipis.

El més important és que ens hem lliurat, de moment i pel pel canto d’un duro, de tenir en el govern d’Espanya una dreta radicalitzada, agressiva i incompetent. La qual cosa  implicaria un retrocés, sense precedents en la nostra democràcia, dels drets polítics i socials, com ja es va veient a les comunitats autònomes amb executius PP+Vox.

Els costos d’eludir l’amenaça de la dreta desbocada,  han estat, tanmateix, considerables.

Continua llegint “I ara què?”