Què fer? Problemes candents del nostre moviment. V. I. Lenin (1902)
I queda tant per fer… (Si un dia vols, Raimon, 1965)
Investit Pedro Sánchez i constituït el nou govern d’Espanya, s’obre una etapa que s’albira com a extremadament complicada i de durada incerta [1]
Una investidura difícil, amb costos considerables
Les forces polítiques que han donat suport a la investidura varen sumar 12,5 milions de vots, mentre que les contràries en varen obtenir 11,2. Tot i així, gràcies a un sistema electoral majoritari corregit, amb circumscripció provincial, el PP té majoria absoluta en el Senat i, gràcies als resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, governa, sol o en coalició amb Vox, en la majoria de comunitats autònomes i grans municipis.
El més important és que ens hem lliurat, de moment i pel pel canto d’un duro, de tenir en el govern d’Espanya una dreta radicalitzada, agressiva i incompetent. La qual cosa implicaria un retrocés, sense precedents en la nostra democràcia, dels drets polítics i socials, com ja es va veient a les comunitats autònomes amb executius PP+Vox.
Els costos d’eludir l’amenaça de la dreta desbocada, han estat, tanmateix, considerables.
Continua llegint “I ara què?”