I ara què?

Els resultats electorals del 23 de juliol d’enguany i el procés que ha desembocat en la investidura de Pedro Sánchez obliguen a reflexionar sense cofoisme. S’ha evitat un govern de la dreta feréstega, però amb costos considerables. Cal salvar la legislatura, refer l’esquerra i refer Catalunya, crear les condicions per derrotar clarament i persistentment la dreta, a la societat i a les urnes.

Què fer? Problemes candents del nostre moviment. V. I. Lenin (1902)

I queda tant per fer… (Si un dia vols, Raimon, 1965)

Investit Pedro Sánchez i constituït el nou govern d’Espanya, s’obre una etapa que s’albira com a extremadament complicada i de durada incerta [1]

Una investidura difícil, amb costos considerables

Les forces polítiques que han donat suport a la investidura varen sumar 12,5 milions de vots, mentre que les contràries en varen obtenir 11,2. Tot i així, gràcies a un sistema electoral majoritari corregit, amb circumscripció provincial, el PP té majoria absoluta en el Senat i, gràcies als resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, governa, sol o en coalició amb Vox, en la majoria de comunitats autònomes i grans municipis.

El més important és que ens hem lliurat, de moment i pel pel canto d’un duro, de tenir en el govern d’Espanya una dreta radicalitzada, agressiva i incompetent. La qual cosa  implicaria un retrocés, sense precedents en la nostra democràcia, dels drets polítics i socials, com ja es va veient a les comunitats autònomes amb executius PP+Vox.

Els costos d’eludir l’amenaça de la dreta desbocada,  han estat, tanmateix, considerables.

Continua llegint “I ara què?”