La Unió s’ha fixat avui un nou objectiu estratègic per a la propera dècada: convertir-se en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb més cohesió social.
Consell Europeu de Lisboa, 23 i 24 de març de 2000
Ardor Guerrero vibre en nuestras voces.
Ardor Guerrero, Himne Oficial d’Infanteria, des de 2003, de l’Exèrcit de Terra espanyol
Nadie se està preparando para ninguna guerra.
José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya
La qüestió —va dir Humpty Dumpty— és qui és l’amo, això és tot.
Lewis Carroll A través del mirall i allò que l'Alícia hi va trobar (1871)
Per què diuen rearmar la Unió Europea si del que es tracta és de reforçar l’OTAN?
La Unió Europea és un projecte que no acaba d’avançar. Al Brexit, l’estancament econòmic i el creixement persistent i accelerat de l’extrema dreta, sovint antieuropea, propulsat per la manca de polítiques adequades d’acollida de les migracions i per l’aprofundiment de les desigualtats, fruit de l’orientació neoliberal hegemònica, s’hi han unit les dificultats derivades de la invasió russa d’Ucraïna i de la massacre perpetrada a Palestina pel govern d’Israel, que han posat de manifest la manca de cohesió de la UE, la seva esterilitat com a actora en l’escena internacional i la seva misèria moral.
Europa, amb un passat cruent de guerres internes i d’explotació colonial, arrossega, com va escriure Alfredo Le Pera, la vergüenza de haber sido y el dolor de ya no ser. Una bona part de la ciutadania europea no veu clar el seu futur i el tem perquè pensa que és particularment incert i perquè creu que serà pitjor que aquest present. Continua llegint “El rapte d’Europa”
Albert Corominas 