En quines mans hem deixat la funció pública?

Escric aquesta nota el 30 d’abril de 2023. Ahir s’havien de dur a terme (cito notícia del mateix dia 29 a l’edició digital del diari Ara) “les oposicions d’estabilització de la Generalitat […] per convertir treballadors interins en fixos”. Sindicats i aspirants “han alertat de múltiples incidències, com retards generalitzats, fotocòpies insuficients i falta d’espai en el moment de fer les proves, a les quals estaven convocades un total de 13.581 persones per a 1.825 places. De fet, l’examen dels educadors socials s’ha arribat a suspendre a Barcelona després de tot el matí d’incertesa per un problema a l’hora de repartir els models”.

I resulta que el Govern de la Generalitat havia subcontractat a una empresa privada, per un import de 1,4 milions d’euros el procés de realització de les proves (no he trobat cap indicació sobre qui les corregiria).

Entre ahir i avui s’han fet ressò del fiasco mitjans de comunicació diversos, amb alguna absència notable, que han recollit opinions i preguntes de persones afectades, sindicats i partits polítics.

El Govern assenyala la subcontracta com a responsable, l’acusa de causar “sofriment a algunes persones opositores” i declara que “no pot tolerar la situació”. A les tertúlies hom pregunta de qui és l’empresa i es fa èmfasi en les molèsties i patiments que el desgavell va causar a les persones aspirants. Fins i tot algú, probablement sense haver-ho pensat gaire, ha dit que el pressupost del contracte potser era insuficient i l’empresa no havia pogut disposar, doncs, dels recursos necessaris.  També s’ha manifestat “tot el suport als milers d’aspirants que han hagut de suportar esperes incomprensibles“.

Molt bé. Mentrestant, hi ha proves suspeses i altres subjectes a revisió.

La majoria de coses que s’han dit són interessants i dignes de ser tingudes en compte. Però, entre totes les opinions publicades que he pogut consultar, l´única que m’ha semblat que anava al fons de la qüestió  és la d’IAC-CATAC que “ha assenyalat com a responsable la direcció general de la Funció Pública pel fet d’haver externalitzat l’organització de les proves”.

Efectivament, la responsabilitat recau indiscutiblement en el Govern, que no la pot descarregar en la subcontrata, perquè el més greu de tot plegat és que un procés com aquest s’hagi subcontractat. I això s’ha fet per una decisió del Govern.

Una decisió que reflecteix alhora la fascinació per la gestió privada i el menyspreu de la funció pública.

Cada any se celebren sense incidents les proves de selectivitat (més de 33.000 persones presentades a les de 2022), que organitza el Consell Interuniversitari de Catalunya a través de l’Oficina de Coordinació i Organització de les Proves d’Accés a la Universitat. Aquestes proves s’han fet al llarg de diverses dècades sense que mai s’hagi donat, ni de bon tros, una situació com la de les oposicions del 29 d’abril. Tanmateix, algú devia pensar que organitzar aquestes darreres estava fora de l’abast de l’Administració, perquè ja se sap que aquesta és feixuga, rígida i lenta. En canvi, les empreses privades són flexibles i eficients i n’hi ha per a tot, com diuen que va preveure Adam Smith; es veu que fins i tot n’hi ha d’expertes en l’organització de proves massives repartides pel territori. I així ha anat.

El Govern ha menystingut la funció pública, no sols perquè ha subcontractat una funció pròpia de l’Administració, sinó perquè, a més, l’objectiu de les proves era precisament la selecció de persones que haurien d’exercir la funció pública.

Quins límits té el Govern per externalitzar les seves funcions? La policia, les presons, la sanitat pública, l’ensenyament… Recordem, per cert, la denominada “llei Aragonès”, impulsada inicialment per l’aleshores conseller Romeva, que finalment no va prosperar.

En quines mans ha deixat el Govern la funció pública?

I en quines mans hem deixat, ciutadanes i ciutadans, el Govern de Catalunya?