Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (2/2) Notes sobre la selectivitat

NOTES:

• Aquesta entrada és la continuació de la publicada en aquest mateix blog el 11/09/2023.
• Les dades incloses procedeixen de l’informe Notas de acceso a la universidad: ¿son equitativas?, de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) que és l’estudi més complet elaborat fins ara al respecte a partir de les dades oficials disponibles.
• Aquestes dades es refereixen únicament a estudiants que s’han presentat a les PAU i han obtingut una nota d’accés superior o igual a 5 (és a dir, en la terminologia de les PAU, persones aptes per a l’accés als ensenyaments de grau).

Disparitat entre comunitats autònomes

Tot i que tenen una estructura comuna, les proves de la selectivitat són diferents segons les comunitats autònomes (CCAA), i ho són també, per tant, els criteris específics de correcció. Com que a Espanya regeix el sistema denominat de districte únic (la nota  d’admissió serveix per a totes les universitats públiques de totes les comunitats autònomes, amb independència de quina sigui aquella en què s’han obtingut) això és una causa de discriminació entre els estudiantats de les comunitats autònomes, perquè les dades mostren grans diferències entre unes i altres en els nivells de les qualificacions del batxillerat i de la fase general de la selectivitat i l’estudiant d’una comunitat autònoma en què les notes són molt altes pot obtenir plaça en una comunitat autònoma en què són més baixes, en detriment d’estudiants d’aquesta mateixa comunitat.

És clar que les distribucions de les notes de la selectivitat (i les de batxillerat) d’una comunitat no poden ser idèntiques a les d’una altra. La política educativa i l’estructura econòmica i social de la comunitat hi poden influir. Però les diferències són tan grans que resulta molt poc versemblant que aquests factors les expliquin completament.

Efectivament, el tant per cent d’excel·lents en les notes de la fase general de les PAU va de l’1,9 de Balears, al 12,0 d’Astúries (Catalunya, 4,3 %) [1].

D’aquí que moltes veus reclamin unes proves úniques per a tot l’Estat, cosa que, ara per ara, no sembla gaire probable, perquè hi estan implicades les competències de les CCAA en matèria d’ensenyament i d’universitats.

De tota manera, encara que les notes de la fase general de les PAU de les diverses CCAA fossin homogènies continuaria havent-hi diferències considerables entre les CCAA, a causa de la diversitat entre les corresponents notes de batxillerat.

En totes les CCAA, el tant per cent d’excel·lents en la fase general de les PAU està molt per sota del tant per cent d’excel·lents en el batxillerat, però les disparitats són molt diferents d’unes a altres CCAA. Van del 6, 1 de la Rioja (15,1 – 9,0) al 21,6 de Canàries (28,1 – 6,5); a Catalunya, 9,0 (13,3 – 4,3). És a dir, les  notes del batxillerat no es reflecteixen homogèniament en les de la fase general de les PAU. En el cas de Canàries,  el més exagerat, en mitjana, de cada 1.000 estudiants que es presenten a la selectivitat i assoleixen una nota d’accés superior o igual a 5, 281 tenen un excel·lent en el batxillerat i només 65 aconsegueixen un excel·lent a la fase general de les PAU; com que els 65 excel·lents de la fase general no necessàriament corresponen a excel·lents de batxillerat, podem concloure que almenys 216 estudiants amb excel·lent en el batxillerat  no obtenen aquesta nota a la fase general (però l’excel·lent del batxillerat els compta, amb un 60 %, en el càlcul de la nota d’accés).  

Les notes de batxillerat tenen distribucions desiguals, segons que els centres siguin públics, privats concertats o privats sense concert. Però, fins i tot en cada un d’aquests tres tipus de centres, les diferències entre comunitats autònomes són considerables. Així,  els tants per  cent d’excel·lents en les notes de batxillerat en els centres públics, van del 10,8 de Catalunya, al 26,1 % de Canàries; en els privats concertats, del 16,6 % de la Rioja al 36,4 de Canàries (Catalunya, 28,6 %) i, finalment, en els privats no concertats del 17,6 % de Catalunya al 45,6 de Múrcia. En el conjunt dels tres tipus de centres, del 12,7 % de Balears al 28,2  de Múrcia (Catalunya, 13,3 %).

Criden l’atenció, per tant,  les grans diferències entre els tants per cent d’excel·lents en les notes de batxillerat i en les de la fase general i les que hi ha entre CCAA. D’una altra banda percentatges d’excel·lents superiors a 45, com en el cas dels centres privats de Múrcia, no semblem gaire coherents amb el concepte del que és una qualificació d’excel·lent (si tothom fos excel·lent, no excel·liria ningú).

Insisteixo: una prova estatal única no seria suficient per compensar les diferències entre les notes de batxillerat que, recordem-ho, tenen un 60 % de pes en el càlcul de la nota d’accés, la qual cosa també incideix en la manca d’equitat en les notes d’accés a cada comunitat autònoma, perquè dintre de cada comunitat autònoma hi ha diferències entre les notes de batxillerat d’uns i altres centres i aquestes diferències no es reflecteixen en els resultats de la fase general.

Ho sap tothom i és profecia: disparitat entre els centres docents d’una mateixa comunitat autònoma

El caràcter igualitari de les notes de la selectivitat es malmet en la mesura que la de la fase general només té un pes del 40 % en front del 60 % de la nota de batxillerat que, en ser atorgada per cada centre d’acord amb els seus criteris, no serveix per comparar els estudiantats de centres diferents.

Aquesta qüestió té molta més transcendència, des del punt de vista de l’equitat en l’accés, que si les proves són més o menys memorístiques o més o menys competencials. Criticar com són les proves de selectivitat actua a manera de cortina de fum que manté a la penombra la qüestió dels pesos.

Des de fa molts anys se sap que hi ha centres que mostren una gran generositat en atorgar les notes de batxillerat, cosa que, a falta d’un sistema de control i de correcció, suposa un privilegi molt valuós en l’accés a la universitat per part de l’estudiantat d’aquests centres. Ho sap tothom, però quasi tothom és molt discret al respecte. En part, perquè les dades públiques són agregades per tipus de centre i no permeten fer afirmacions sobre centres específics. Per descomptat, les administracions autonòmiques tenen tota la informació, però, en general, si fan alguna cosa per evitar aitals abusos no ho manifesten.

Amb tot, aquest any 2023, arran de la denúncia d’una mare, el Defensor del Pueblo de la comunitat de Navarra ha fet una resolució en què alerta sobre l’inflament de les notes de batxillerat en dos centres de l’Opus Dei, un dels quals ha estat durant sis cursos el de notes més altes de tot Navarra, sempre amb una mitjana superior a 8, mentre que en les proves de selectivitat no ha revalidat mai aquesta posició i fins i tot va ser el 18è en el curs 2019-2020 (podeu veure’n els detalls aquí).

L’esmentat informe de l’OSU mostra que en el conjunt d’Espanya la nota mitjana del batxillerat és uns 0,9 punts més alta que la de la fase general de la selectivitat. Però això no ens diu res sobre l’equitat del sistema, perquè aquesta no depèn de si hi ha o no una diferència, sinó de si aquesta és més o menys la mateixa per a tots els centres o bé n’hi ha uns en què la diferència és significativament més gran que en altres. Un estudi publicat en el blog Universídad inclou la distribució de les diferències entre les notes mitjanes de batxillerat i les de la fase general (vegeu-ne la gràfica a continuació) per als centres d’una comunitat autònoma que no identifica.

Al costat d’uns pocs centres en què la diferència entre batxillerat i fase general no arriba a un punt (o fins i tot és negativa), n’hi ha en què ès més de 2, més de 3 i fins i tot més de 4 punts!

És clar, doncs, que hi ha centres que qualifiquen amb extraordinària magnanimitat, per dir-ho d’alguna manera, el seu alumnat de batxillerat, el qual parteix així amb avantatge de cara a l’obtenció d’un plaça en el grau desitjat, especialment si és dels que tenen altes notes de tall.

Les dades públiques no permeten saber els resultats de cada centre, però sí la distribució de les notes de batxillerat i de la fase general per tipus de centre. En l’esmentat estudi de l’OSU hi ha molta més informació, però aquí em limitaré a les diferències entre l’estudiantat que es presenta a la selectivitat amb una nota d’excel·lent (entre 9 i 10) en el batxillerat i el que hi obté aquesta qualificació en la fase general. El comportament dels centres públics, privats concertats i privats sense concert és significativament diferent, com es pot veure a la taula.

Tipus de centre	Públic	Privat concertat	Privat sense concert
% excel·lents batxillerat (Catalunya)*	10,8	28,6	17,6
% excel·lents batxillerat (Espanya)	17,9	23,9	27,4
% excel·lents fase general (Espanya)	5,3	5,4	8,1
Diferència % excel·lents a batxillerat i a la fase general (Espanya)	12,6	18,5	19,3

*L’informe no inclou les dades sobre els % d’excel·lents de cada tipus de centre, a Catalunya, en la fase general. Crida l’atenció el 28,6 % d’excel·lents en els centres concertats, tot i que queda lluny del 45,6 % d’excel·lents de batxillerat dels centres privats no concertats de la comunitat de Múrcia.

Observeu l’extraordinari tant per cent d’excel·lents de batxillerat en els centres privats espanyols (27,4 %) que, a més, supera el de qualsevol altre interval de notes en aquests centres. En sumar a 27,4 el 23,0  corresponent a l’interval [8,9) s’obté el tant per cent d´estudiants de centres privats espanyols (que es presenten a la selectivitat i obtenen una nota d’accés superior o igual a 5) amb una nota de batxillerat igual o superior a 8: 50,4.

Però els resultats de la fase general són ben diferents, com es reflecteix a la taula, segons la qual de cada 1.000 estudiants de centres privats n’hi ha com a mínim 193 (19,3 %), en mitjana,  que havent obtingut un excel·lent en el batxillerat, no assoleixen aquesta qualificació a la fase general. La proporció corresponent als centres privats concertats (18,5 %) és similar i la dels centres públic (12,6 %) força inferior.

Cal insistir que, en tenir la nota de batxillerat un pes del 60 % en el càlcul de la nota d’accés, les diferències entre centres tenen efectes importants en l’admissió als estudis de grau, a favor de l’estudiantat dels centres magnànims a l’hora d’atorgar les notes de batxillerat.

Per descomptat, amb dades agregades per tipus de centre, res no permet afirmar que cada centre tingui un comportament pròxim al de la mitjana del seu tipus. Per això és necessari que hi hagi transparència sobre els resultats de l’alumnat de cada centre en el batxillerat i en les fases generals i específica, una informació indispensable per orientar les mesures que puguin prendre les administracions de cara a evitar que uns centres afavoreixin el seu alumnat en detriment dels altres. Hi estan obligades per la LOSU (Llei orgànica del sistema universitari): “Les Administracions Públiques hauran de garantir la igualtat d’oportunitats i condicions en l’exercici d’aquest dret [a l’accés] a totes les persones”. Si aquesta igualtat no es garanteix es conculca, doncs,  el dret a un accés just al sistema universitari públic, per la qual cosa les sindicatures de greuges de cada comunitat poden tenir un paper important al respecte, com ho mostra el cas de Navarra.

I cal també, és clar, posar en primer pla el debat sobre el pes que ha de tenir la nota de batxillerat, si és que n’ha de tenir algun, en el càlcul de la nota d’accés.

La manca d’equitat en l’accés a la universitat concerneix tots els sectors del sistema educatiu i tota la societat. En ella hi ha una part que se’n beneficia i, per tant,  no s’hi pot comptar, però la que en surt perjudicada i, en general, tothom que consideri injust el procediment actual hauria de posar aquesta qüestió a l’agenda social i política i treballar per superar-la. Com que les causes de la manca d’equitat són múltiples i profundes, les mesures suggerides en relació amb les notes d’accés no bastarien per a assolir aquest objectiu, però segurament hi contribuirien de manera significativa.

Acabo amb una mena de resum-conclusió:

• L’accés a la universitat no és equitatiu i calen mesures per corregir (en la mesura possible en el si d’una societat no igualitària) aquesta situació: gratuïtat, beques-salari, beques per a mobilitat, residències públiques, menjadors.
• Les proves de la selectivitat són l’element més equalitzador entre els que concorren en el procés per accedir als graus universitaris.
• La configuració de les proves ha de ser la més apropiada perquè compleixin els objectius que els marca la llei: avaluar la maduresa acadèmica i els coneixements adquirits en el batxillerat  i la capacitat per seguir amb èxit els estudis universitaris. Aquests objectius són els que han d’orientar els debats sobre possibles millores en les proves.
• Calen mesures per corregir la manca d’equitat derivada de:
  • Les disparitats entre CCAA, per a la qual cosa caldria segurament una conferència de responsables d’ensenyament i d’universitats de totes les CCAA i el govern d’Espanya, ateses les implicacions competencials de la qüestió.
  • Les disparitats no justificables entre les notes de batxillerat dels diversos centres d’una mateixa CA, la qual cosa requereix [2]:
    • Transparència (fer públiques les distribucions de notes de batxillerat i de selectivitat de cada centre) i actuacions consegüents per part de l’administració autonòmica.
    • Reduir o anul·lar el pes de la nota de batxillerat en el càlcul de les notes d’accés i d’admissió.

[1] Em referiré essencialment a les qualificacions d’excel·lent. Això simplifica les comparacions, però l’interval [9, 10] és el més rellevant en el càlcul de les notes d’accés i d’admissió dels graus amb més demanda en relació amb les places disponibles. A l’informe de l’OSU i a les estadístiques del Ministerio de Universidades hi ha dades sobre la distribució de les notes, tant les de batxillerat com les de la fase general de la selectivitat.

[2] Tècnicament, per dir-ho així, la solució idònia és una prova única (la mateixa per a totes les CCAA) i que les notes d’aquesta prova determinin les d’accés i d’admissió (si cal fer aquesta distinció). Això, ara mateix, no és viable políticament i, a més no s’ajusta a la llei d’educació, en què s’indica expressament que per  a l’accés  a la universitat s’ha de tenir en compte la nota del batxillerat.