Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia

L’informe PISA 2022, pels resultats molt negatius que presenta, ha tingut un gran impacte, particularment a Catalunya, on, a més, l’informe evidencia una gran diferència entre els centres públics i els concertats, a favor d’aquests últims. Però el desastre no ha estat una sorpresa per a ningú que conegui el món de l’educació. Aquesta primavera, l’informe Pirls (2021) ja va mostrar que l’estudiantat català de 4t de primària era a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguida per Turquia i la Bèlgica francòfona; com que en aquesta entrada del blog vaig donar àmpliament la meva opinió al respecte, ara m’ha semblat més útil presentar una petita antologia de les notícies i opinions que s’han publicat profusament arran del PISA 2022 i tancar l’entrada amb uns comentaris.

Espill màgic, sóc encara la més bella del Regne?

No, ja no ho ets, ara la més bella és la Blancaneu.

D’una versió del conte Blancaneu i el set nans

Els catalans volen ser de Sòria.

Susana Quadrado (La Vanguardia, 09/12/2023)

Valoracions a la premsa

Els diaris han publicat resums de l’informe, n’han opinat en titulars, editorials i articles i en algun cas han fet propostes d’actuació:

Els pitjors resultats de la història a l’informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d’Espanya (Ara, 05/12/2023).

Informe PISA: Catalunya registra resultats “catastròfics” i se situa a la cua d’Espanya (El Periódico, 05/12/2023).

Davallada històrica de Catalunya a l’informe PISA (El Punt – Avui, 05/12/2023).

Retrocés mundial en educació, caiguda a Espanya i daltabaix a Catalunya (La Vanguardia, 06/12/2023).

A Catalunya l’enfonsament és evident, com ja confirmaven altres avaluacions. En set anys s’ha retrocedit l’equivalent a 24 mesos en lectura i 18 en mates i ciències. Continua llegint “Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia”

Ley Orgánica del Sistema Universitario: qué puede mejorar

En aquesta entrada es posen de relleu les novetats positives que aporta el Projecte de Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que s’està tramitant en el Congrés, i se n’analitzen els punts febles en relació amb el govern del sistema i de les universitats, la selecció del personal docent i investigador (PDI), la qualitat de la docència i l’equitat en l’accés.

Aquest text es va publicar el 17/11/2022, tal com segueix, en el blog Universídad . Des d’aleshores el procés parlamentari ha anat avançant i cal esperar-ne  el resultat. Però, vistes les esmenes presentades,  no sembla  que aquest hagi de ser gaire millor que la proposta del govern espanyol i no es pot descartar  que l’empitjori en aspectes significatius.

Un haber y un debe, como en todo balance

El proyecto de LOSU que se está tramitando en el Congreso contiene numerosos y relevantes aspectos positivos.

La propuesta aporta algunos elementos que pueden ayudar a recomponer las plantillas de personal docente e investigador, tan maltrechas desde los recortes presupuestarios y las limitaciones en la tasa de reposición. E introduce el concepto de financiación estructural basal que aseguraría cubrir, entre otras, las necesidades de personal.

Es destacable el objetivo del 1 % del PIB para “el gasto público en educación universitaria pública”, aunque no es especialmente ambicioso en relación con el marco europeo y adolece de falta de precisión de plazo y ritmo.

En el haber del proyecto figuran muchas otras aportaciones, entre las que, sin ánimo de exhaustividad, cabe mencionar la consideración de la economía social, la ciencia abierta y la ciencia ciudadana, la diversidad lingüística, la formación del profesorado a lo largo de la vida, el fomento de la internacionalización, la especificación de que las entidades que puedan crear las universidades públicas para el cumplimiento de sus fines han de tener estructuras jurídicas públicas (con la excepción prevista en el artículo 61),algunos elementos de la regulación de las universidades privadas, el reconocimiento del paro académico, la especificación de los complementos retributivos del personal docente e investigador, los planes de dedicación individual anuales o la introducción de la figura del profesorado sustituto, entre otras.

Aun así, hay lugar, pero no mucho tiempo, para mejorar el proyecto, ya que junto a los aciertos mencionados presenta lagunas y disposiciones que, desde mi punto de vista, no suponen una mejora, o una mejora suficiente, en relación con la legislación actual.

Continua llegint “Ley Orgánica del Sistema Universitario: qué puede mejorar”