Etiqueta: batxillerat

Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (2/2) Notes sobre la selectivitat

En aquesta entrada, continuació de la que vaig publicar dilluns passat, passada, s’estudien els factors que malmeten el caràcter equalitzador de les proves de selectivitat:

* Disparitat de les notes de batxillerat i de selectivitat corresponents a les diverses comunitats autònomes.

* Disparitat, dins de cada comunitat autònoma, entre les notes de batxillerat, atorgades pels centres on s’ha cursat, i les de la selectivitat. Amb les dades disponibles es pot afirmar que hi ha centres que qualifiquen el batxillerat generosament, diguem-ho així, i això, pels pesos que té la nota de batxillerat en el càlcul de les d’accés i d’admissió afavoreix significativament l’alumnat d’aquests centres en el procés d’assignació de places, particularment en els graus on hi ha més competència per obtenir-les.

NOTES:

  • Aquesta entrada és la continuació de la publicada en aquest mateix blog el 11/09/2023.
  • Les dades incloses procedeixen de l’informe Notas de acceso a la universidad: ¿son equitativas?, de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) que és l’estudi més complet elaborat fins ara al respecte a partir de les dades oficials disponibles.
  • Aquestes dades es refereixen únicament a estudiants que s’han presentat a les PAU i han obtingut una nota d’accés superior o igual a 5 (és a dir, en la terminologia de les PAU, persones aptes per a l’accés als ensenyaments de grau).

Disparitat entre comunitats autònomes

Tot i que tenen una estructura comuna, les proves de la selectivitat són diferents segons les comunitats autònomes (CCAA), i ho són també, per tant, els criteris específics de correcció. Com que a Espanya regeix el sistema denominat de districte únic (la nota  d’admissió serveix per a totes les universitats públiques de totes les comunitats autònomes, amb independència de quina sigui aquella en què s’han obtingut) això és una causa de discriminació entre els estudiantats de les comunitats autònomes, perquè les dades mostren grans diferències entre unes i altres en els nivells de les qualificacions del batxillerat i de la fase general de la selectivitat i l’estudiant d’una comunitat autònoma en què les notes són molt altes pot obtenir plaça en una comunitat autònoma en què són més baixes, en detriment d’estudiants d’aquesta mateixa comunitat.

Continua llegint “Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (2/2) Notes sobre la selectivitat”

Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (1/2) Notes sobre la selectivitat

L’accés a la universitat està esbiaixat a favor dels sectors que tenen més diners i més formació. Les proves de la selectivitat, anònimes i objectives, són un element equalitzador, però el seu efecte el malmet el pes del 60 % que té la nota de batxillerat en el càlcul de la nota d’accés, perquè alguns centres atorguen aquesta nota amb una magnanimitat que no sembla justificada, i perjudiquen així l’estudiantat dels centres que qualifiquen més mesuradament.
Aquesta entrada inclou:
* dades representatives de la manca d’equitat en l’accés a la universitat,
* una descripció del procediment de càlcul de les notes d’accés i d’admissió, que determinen qui pot matricular-se d’uns o altres graus,
* una selecció i una anàlisi de les invectives que se solen llançar contra les proves de selectivitat.
En una nova entrada, que es publicarà la setmana vinent, s’estudiaran els factors que malmeten el caràcter equalitzador de les proves de selectivitat, en particular el fet que la nota de batxillerat té un pes del 60 % en el càlcul de la nota d’accés.

Para acceder a los estudios universitarios será necesaria la superación de una prueba que, junto con las calificaciones obtenidas en bachillerato, valorará, con carácter objetivo, la madurez académica y los conocimientos adquiridos en él, así como la capacidad para seguir con éxito los estudios universitarios.

Ley Orgánica 2/2006, de Educación, 38.1

Els processos d’accés, que han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han d’ésser transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s’articulen mitjançant proves que garanteixin la correcció anònima.

Llei 1/2003, d’universitats de Catalunya, 32.3

Les proves de selectivitat (PAU, EVAU, EBAU o PBAU, segons costums i comunitats autònomes) són un esdeveniment anual amb gran projecció mediàtica, entorn del qual  tenen lloc debats que se centren principalment sobre el seu contingut i fins i tot sobre la seva possible supressió. No sembla que estiguin en un primer pla en les preocupacions de la ciutadania, però no són una qüestió menor, ja que dels seus resultats depèn, tot i que només en part, l’assignació de places als graus de les universitats públiques.

Continua llegint “Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (1/2) Notes sobre la selectivitat”