Incomprensió lectora: fins quan fugirem d’estudi?

La notícia

Entre el fragor electoral, segurament no ha rebut l’atenció que mereix la notícia que, en un estudi comparatiu internacional sobre comprensió lectora (Pirls 2021), l’estudiantat català de 4t de primària, es troba a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguida per Turquia i la Bèlgica francòfona.

És un fet molt rellevant, que té caràcter estructural i implicacions de gran magnitud per al futur del país. No es tracta de despatxar-lo amb quatre comentaris més o menys improvisats, sinó d’estudiar-ne les causes i posar-hi remei, en la mesura que sigui possible.

Des de l’estudi anterior, hi ha hagut un descens general, a Espanya i a l’OCDE, però la baixada a Catalunya duplica la d’aquests dos àmbits. La diferència entre Catalunya i Astúries, la comunitat autònoma amb una puntuació més alta equival a més d’un curs.

Observeu que no es tracta que el nostre estudiantat no sàpiga llegir, sinó que no entén o no entén prou el que llegeix (una qüestió diferent és si li agrada o no llegir, tot i que, si no entén el que llegeix, sembla difícil que li pugui agradar fer-ho).

Això és molt alarmant, però no és sorprenent, perquè el mal paper de Catalunya en aquesta mena d’estudis comparatius és usual. La qual cosa no vol dir, és clar, que ens hi hàgim de resignar, sinó més aviat tot el contrari.

Reaccions i propostes

No em consta que sobre aquest tema hi hagi hagut declaracions de portaveus de formacions polítiques o de grups parlamentaris. Pot ser per la coincidència amb les eleccions, però en general  les forces que haurien de ser d’oposició no solen mostrar gaire interès pels resultats, cada vegada més lamentables, del nostre sistema educatiu.

Però no ens atabalem, el Govern se n’ocupa. Fonts del Departament d’Educació han dit que no els sorprenien aquests resultats: “El 2016 [les dades es varen conèixer al desembre de 2017] ja érem a la franja baixa de totes les comunitats i, d’altra banda, ja teníem el termòmetre de les avaluacions en competències bàsiques i que ens indicaven un baix rendiment en llengua”; ”per això ja tenim moltes iniciatives iniciades i esperem presentar un pla de lectura al juliol, amb el Departament de Cultura, basat en l’impuls de les biblioteques escolars”.

És a dir, des que es varen conèixer les dades fins a la presentació de l’esmentat pla de lectura, hauran passat cinc anys i mig!

I com és que estem així? Segons les mateixes fonts, la causa és l’augment de la població immigrant.

En canvi, des de la Fundació Jaume Bofill, en unes declaracions radiofòniques, s’ha atribuït el mal resultat a l’ús immoderat de les pantalles.

I què farem? No hi haurà indicacions generals, perquè “cada centre sap què ha de fer”.

I, a més, un pla pilot, naturalment: dotació intensiva a les biblioteques de 50 centres i un pla d’impuls per a 200 centres (a Catalunya hi ha 1.781 escoles públiques d’educació primària).

La Fundació Jaume Bofill insta el Govern a organitzar activitats de lectura durant l’estiu per a l’alumnat més vulnerable.

També s’ha publicat algun article sobre el plaer de la lectura, una activitat que et permet viure en mons llunyans i fins i tot imaginaris sense moure’t de casa. Una articulista que ha mirat “de transmetre el desig de llegir i de despertar el goig per la lectura a infants de tota mena d’escoles”, creu haver trobat el desllorigador: els futurs mestres detesten llegir i no saben ensenyar a llegir.

Confusió, desídia i incompetència només poden aprofundir i accelerar el declivi

Però la qüestió que es planteja no és el foment del gust per la lectura, sinó aconseguir que el nostre estudiantat entengui el que llegeix, tant si ho llegeix en un paper com en una pantalla.

És bo que t’agradi llegir, i segur que a més això pot contribuir que vagis millorant la comprensió lectora, però també pots preferir escoltar música barroca o entrenar-te per córrer la marató. En canvi, si no entens el que llegeixes no pots aprendre res. La comprensió lectora és una competència bàsica, en el sentit més estricte, és a dir, que constitueix el fonament de qualsevol altra.

I cal preguntar-se per què hem arribat a aquesta situació. Si més no com a hipòtesis:

• Per l’exaltació irresponsable del paper de les denominades noves tecnologies en l’ensenyament i l’afalagament absurd de la mainada com a suposada nativa digital.
• Per la mitificació de la xarxa com el lloc on hi ha tota la informació, per la qual cosa no cal que sàpigues res, perquè quan ho necessitis ho trobaràs allà.
• Pel consegüent desprestigi sistemàtic i persistent del llibre de text com a instrument d’aprenentatge.
• Pel  fetitxisme de la innovació en els mètodes pedagògics, amb què s’ha confós canvi amb millora i, per tant s’ha renunciat a avaluar-ne les conseqüències o bé a ignorar-les si no encaixaven amb la pseudoteoria subjacent.
• Per la pressió persistent per degradar la funció del professorat, des de la d’ensenyant a la d’acompanyant (o coach) de l’alumne en un suposat itinerari d’autodescobriment del saber universal en què, a mesura que ho vagi necessitant, florirà, ja ho té dintre en estat embrionari, el càlcul infinitesimal, la llei de la gravitació universal, la taula periòdica dels elements, la gramàtica dels pronoms febles o les arrels ideològiques del feixisme, per posar només uns quants exemples.
• I pel desplaçament progressiu del professorat mitjançant la programació, a l’escola mateixa, d’activitats a càrrec de representants d’entitats bancàries, adalils de la intel·ligència emocional, predicants d’innovacions pedagògiques no contrastades o personal de la força de vendes de multinacionals del maquinari, el programari i els continguts. De vegades, amb el suport entusiasta de famílies convençudes que tenen el dret d’educar la seva prole d’acord amb els seus criteris profans, per damunt dels establerts legalment per al sistema i dels del professorat que, per ser-ho, ha hagut d’estudiar molts anys i superar proves competitives.

En general, pel relegament del coneixement a favor d’unes competències toves o transversals, entre les quals es veu que no hi figura la d’entendre el que es llegeix.

Per comprendre el que es llegeix calen coneixements, vocabulari, estudi, anàlisis de textos… Si per resoldre les dificultats en l’ensenyament de matemàtiques, per exemple, es decideix no ensenyar matemàtiques i distreure l’estudiantat amb una mena de jocs de mans, no anirem sinó a la catàstrofe.

No es pot continuar malmetent les promocions que pugen. Si no arriben a estar ben preparades quedaran inermes davant de demagògies i mentides prefabricades i orquestrades i el país, sense gent competent (on serà el famós talent!) prosseguirà la davallada que va iniciar ja fa molts anys.

Si us plau, les persones que, potser sense mala fe, amb la vostra frivolitat i la vostra incompetència esteu destruint l’ensenyament i, de retruc, Catalunya, aneu-vos-en, feu-nos el favor de plegar immediatament. Potser trobareu feina a l’OCDE, al Banc Mundial o en alguna empresa proveïdora de continguts, mètodes, maquinari o programari que hagi prosperat gràcies a la innovació educativa.

Deixeu pas a una política que fomenti el coneixement, les ganes d’aprendre, de comprendre el món i de contribuir a canviar-lo.