ensenyament – Albert Corominas

Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia

L’informe PISA 2022, pels resultats molt negatius que presenta, ha tingut un gran impacte, particularment a Catalunya, on, a més, l’informe evidencia una gran diferència entre els centres públics i els concertats, a favor d’aquests últims. Però el desastre no ha estat una sorpresa per a ningú que conegui el món de l’educació. Aquesta primavera, l’informe Pirls (2021) ja va mostrar que l’estudiantat català de 4t de primària era a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguida per Turquia i la Bèlgica francòfona; com que en aquesta entrada del blog vaig donar àmpliament la meva opinió al respecte, ara m’ha semblat més útil presentar una petita antologia de les notícies i opinions que s’han publicat profusament arran del PISA 2022 i tancar l’entrada amb uns comentaris.

Espill màgic, sóc encara la més bella del Regne?

No, ja no ho ets, ara la més bella és la Blancaneu.

D’una versió del conte Blancaneu i el set nans

Els catalans volen ser de Sòria.

Susana Quadrado (La Vanguardia, 09/12/2023)

Valoracions a la premsa

Els diaris han publicat resums de l’informe, n’han opinat en titulars, editorials i articles i en algun cas han fet propostes d’actuació:

Els pitjors resultats de la història a l’informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d’Espanya (Ara, 05/12/2023).

Informe PISA: Catalunya registra resultats “catastròfics” i se situa a la cua d’Espanya (El Periódico, 05/12/2023).

Davallada històrica de Catalunya a l’informe PISA (El Punt – Avui, 05/12/2023).

Retrocés mundial en educació, caiguda a Espanya i daltabaix a Catalunya (La Vanguardia, 06/12/2023).

A Catalunya l’enfonsament és evident, com ja confirmaven altres avaluacions. En set anys s’ha retrocedit l’equivalent a 24 mesos en lectura i 18 en mates i ciències. Continua llegint “Catalunya i l’informe PISA 2022: una petita antologia”

Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (2/2) Notes sobre la selectivitat

En aquesta entrada, continuació de la que vaig publicar dilluns passat, passada, s’estudien els factors que malmeten el caràcter equalitzador de les proves de selectivitat:

* Disparitat de les notes de batxillerat i de selectivitat corresponents a les diverses comunitats autònomes.

* Disparitat, dins de cada comunitat autònoma, entre les notes de batxillerat, atorgades pels centres on s’ha cursat, i les de la selectivitat. Amb les dades disponibles es pot afirmar que hi ha centres que qualifiquen el batxillerat generosament, diguem-ho així, i això, pels pesos que té la nota de batxillerat en el càlcul de les d’accés i d’admissió afavoreix significativament l’alumnat d’aquests centres en el procés d’assignació de places, particularment en els graus on hi ha més competència per obtenir-les.

NOTES:

Aquesta entrada és la continuació de la publicada en aquest mateix blog el 11/09/2023.
Les dades incloses procedeixen de l’informe Notas de acceso a la universidad: ¿son equitativas?, de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) que és l’estudi més complet elaborat fins ara al respecte a partir de les dades oficials disponibles.
Aquestes dades es refereixen únicament a estudiants que s’han presentat a les PAU i han obtingut una nota d’accés superior o igual a 5 (és a dir, en la terminologia de les PAU, persones aptes per a l’accés als ensenyaments de grau).

Disparitat entre comunitats autònomes

Tot i que tenen una estructura comuna, les proves de la selectivitat són diferents segons les comunitats autònomes (CCAA), i ho són també, per tant, els criteris específics de correcció. Com que a Espanya regeix el sistema denominat de districte únic (la nota d’admissió serveix per a totes les universitats públiques de totes les comunitats autònomes, amb independència de quina sigui aquella en què s’han obtingut) això és una causa de discriminació entre els estudiantats de les comunitats autònomes, perquè les dades mostren grans diferències entre unes i altres en els nivells de les qualificacions del batxillerat i de la fase general de la selectivitat i l’estudiant d’una comunitat autònoma en què les notes són molt altes pot obtenir plaça en una comunitat autònoma en què són més baixes, en detriment d’estudiants d’aquesta mateixa comunitat.

Continua llegint

Accés a la universitat: hàndicaps i privilegis (1/2) Notes sobre la selectivitat

L’accés a la universitat està esbiaixat a favor dels sectors que tenen més diners i més formació. Les proves de la selectivitat, anònimes i objectives, són un element equalitzador, però el seu efecte el malmet el pes del 60 % que té la nota de batxillerat en el càlcul de la nota d’accés, perquè alguns centres atorguen aquesta nota amb una magnanimitat que no sembla justificada, i perjudiquen així l’estudiantat dels centres que qualifiquen més mesuradament.
Aquesta entrada inclou:
* dades representatives de la manca d’equitat en l’accés a la universitat,
* una descripció del procediment de càlcul de les notes d’accés i d’admissió, que determinen qui pot matricular-se d’uns o altres graus,
* una selecció i una anàlisi de les invectives que se solen llançar contra les proves de selectivitat.
En una nova entrada, que es publicarà la setmana vinent, s’estudiaran els factors que malmeten el caràcter equalitzador de les proves de selectivitat, en particular el fet que la nota de batxillerat té un pes del 60 % en el càlcul de la nota d’accés.

Para acceder a los estudios universitarios será necesaria la superación de una prueba que, junto con las calificaciones obtenidas en bachillerato, valorará, con carácter objetivo, la madurez académica y los conocimientos adquiridos en él, así como la capacidad para seguir con éxito los estudios universitarios.

Ley Orgánica 2/2006, de Educación, 38.1

Els processos d’accés, que han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han d’ésser transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s’articulen mitjançant proves que garanteixin la correcció anònima.

Llei 1/2003, d’universitats de Catalunya, 32.3

Les proves de selectivitat (PAU, EVAU, EBAU o PBAU, segons costums i comunitats autònomes) són un esdeveniment anual amb gran projecció mediàtica, entorn del qual tenen lloc debats que se centren principalment sobre el seu contingut i fins i tot sobre la seva possible supressió. No sembla que estiguin en un primer pla en les preocupacions de la ciutadania, però no són una qüestió menor, ja que dels seus resultats depèn, tot i que només en part, l’assignació de places als graus de les universitats públiques.

Continua llegint

Incomprensió lectora: fins quan fugirem d’estudi?

Un estudi internacional mostra que Catalunya és en els darrers llocs d’Espanya i d’Europa quant a la comprensió lectora de l’estudiantat de 4t de primària. Es tracta d’un fet d’extrema gravetat que no es pot despatxar amb quatre comentaris improvisats i passar a una altra cosa. L’estudi no diu que el nostre estudiantat no sap llegir, sinó que no entén o no entén prou el que llegeix: és a dir, no es troba en condicions d’aprendre res.

La notícia

Entre el fragor electoral, segurament no ha rebut l’atenció que mereix la notícia que, en un estudi comparatiu internacional sobre comprensió lectora (Pirls 2021), l’estudiantat català de 4t de primària, es troba a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla, i a la d’Europa, seguida per Turquia i la Bèlgica francòfona.

És un fet molt rellevant, que té caràcter estructural i implicacions de gran magnitud per al futur del país. No es tracta de despatxar-lo amb quatre comentaris més o menys improvisats, sinó d’estudiar-ne les causes i posar-hi remei, en la mesura que sigui possible.

Des de l’estudi anterior, hi ha hagut un descens general, a Espanya i a l’OCDE, però la baixada a Catalunya duplica la d’aquests dos àmbits. La diferència entre Catalunya i Astúries, la comunitat autònoma amb una puntuació més alta equival a més d’un curs.

Observeu que no es tracta que el nostre estudiantat no sàpiga llegir, sinó que no entén o no entén prou el que llegeix (una qüestió diferent és si li agrada o no llegir, tot i que, si no entén el que llegeix, sembla difícil que li pugui agradar fer-ho).

Això és molt alarmant, però no és sorprenent, perquè el mal paper de Catalunya en aquesta mena d’estudis comparatius és usual. La qual cosa no vol dir, és clar, que ens hi hàgim de resignar, sinó més aviat tot el contrari.

Continua llegint

Voler ensenyar: una raó per dir prou

Voler ensenyar és un motiu de fons de la vaga del sector. L’enfocament competencial, que bandeja els coneixements, ens duria a la societat de la ignorància a què aspira el neoliberalisme.

No tothom prosseguirà una carrera en el dinàmic sector de la ‘nova economia’. De fet, la majoria no ho farà, de manera que els plans d’estudis escolars no es poden concebre com si tothom hagués d’arribar lluny.

OCDE (2001) L’école de demain. Quel avenir pour nos écoles?

Ja no es tracta de transmetre conceptes i coneixements, els alumnes han d’aprendre a construir coneixement per resoldre problemes de situacions concretes.

Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament 2016-2017

Les raons d’una vaga

Els motius adduïts per la convocatòria de la vaga d’ensenyament a Catalunya d’aquesta segona quinzena de març són nombrosos i diversos i n’hi ha que la justificarien per si sols, com ara les retallades o la pèrdua de poder adquisitiu del personal en els darrers deu anys. De tots ells n’han informat a bastament els sindicats convocants i els mitjans de comunicació.

Continua llegint