L’IPC i el poder adquisitiu

Inflació: aquí la tenim i, de moment, ben instal·lada

El mes de maig vaig dedicar una entrada d’aquest blog a la inflació, que ja s’havia consolidat com un problema social i econòmic de gran magnitud, malgrat que pocs mesos abans la majoria d’autoritats polítiques i financeres predicaven que es tractava d’un fenomen transitori.

És clar que, si els preus augmenten més que els salaris i les pensions, les persones que en depenen perden poder adquisitiu.

Per tant, és important calcular, en funció de l’evolució dels preus, la pèrdua del poder adquisitiu i determinar en conseqüència la revaloració de salaris i pensions necessària perquè aquest es mantingui.

Tot i que les consideracions que segueixen es poden aplicar també, mutatis mutandis, als salaris, d’ara endavant em referiré només a les pensions, no sols per abreujar i simplificar l’exposició, sinó també perquè tenen ben definits els moments i els procediments de revaloració i el calendari d’abonament de les pagues. Més específicament, em referiré a les pensions contributives, que s’abonen en catorze pagues (una cada mes i sengles pagues addicionals en els mesos de juny i desembre).

El poder adquisitiu dels diners

El poder adquisitiu d’una quantitat donada de diners (un euro, per exemple) és inversament proporcional al nivell de preus. Si un quilo d’arròs val un euro, el poder adquisitiu d’un euro és igual a  un quilo d’arròs i amb 10 € podem comprar-ne 10 kg. Però si el preu de l’arròs s’apugés a 1,25 €, amb 10 € només en podríem comprar 8 kg. El suposat augment del preu seria del 25 %, però la pèrdua de poder adquisitiu seria, doncs, del 20 %.

La comparació del poder adquisitiu en dos moments donats per a un bé determinat és, per tant, ben senzilla. Però comparar el poder adquisitiu de les pensions d’un any amb les d’un altre presenta dues dificultats importants.

La primera, que l’import de la pensió no es destina a un bé únic sinó a un cistell de consum, és a dir, a un conjunt de béns i serveis, en proporcions que són diferents segons els nivells de renda o els hàbits culturals, per exemple. Tanmateix, el càlcul oficial del nivell de preus de consum (que es concreta en l’IPC: Índex de Preus de Consum) es basa en un cistell de consum únic, el mateix per a tothom. Aquí no entraré en les conseqüències que això té pel que fa al càlcul del poder adquisitiu i, per als propòsits d’aquesta entrada, assumiré que l’IPC representa adequadament l’evolució dels preus.

La segona dificultat per comparar el poder adquisitiu de les pensions en dos anys diferents és que els imports corresponents es perceben en dotze moments preestablerts (al final de cada mes) i, per tant, pel que fa al poder adquisitiu no és el mateix que els preus pugin ràpidament en els primers mesos de l’any i després s’estabilitzin que no pas, contràriament, que es mantinguin estables a l’inici i la pujada tingui lloc bàsicament cap al final de l’any. És a dir, el càlcul del poder adquisitiu no depèn només dels valors de l’IPC al final de cada any, sinó de la seva evolució en el curs de l’any.

El fet que les pagues no es gasten de cop, immediatament després de cobrar-les, no cal tenir-lo en compte perquè la percepció d’una paga atorga a la persona que la rep un poder adquisitiu que depèn de l’import de la paga i de l’IPC del moment i això no depèn que decideixi exercir aquest poder en aquell moment o en un altre.

D’acord amb aquestes consideracions (i si prescindim de la fiscalitat, que depèn de les circumstàncies de cada persona) el poder adquisitiu de la pensió contributiva es pot calcular fent la suma dels dotze resultats de dividir l’import de la paga percebuda a final de cada mes per l’IPC corresponent a aquella data. Si hi ha pagues addicionals, els seus imports, dividits pels IPC del moment en què es percebin s’han d’afegir a la suma esmentada [1].

L’efecte sobre el poder adquisitiu del procediment de revaloració de salaris i pensions

Com que el procediment de revaloració té conseqüències sobre la distribució de les rendes entre capital i treball, no és estrany que siguin objecte de debats, en què sovint les posicions depenen més dels interessos que dels raonaments. Arran dels Pactes de la Moncloa, de 1977, tingueren lloc llargues controvèrsies sobre si per mantenir el poder adquisitiu dels salaris aquests s’havien de revisar d’acord amb la inflació passada o la futura.

El govern de Rajoy, amb Fátima Báñez com a ministra, va implantar un sistema de revisió peculiar: augment d’un 0,25 % (!) els anys dolents i fins a un 0,25 % més l’augment de l’IPC “quan l’economia es recuperés i tornés a la normalitat”. Com que aquest sistema ja ha estat abolit no m’hi referiré d’ara endavant i consideraré només els quatre següents, en què el tant per cent de revaloració és igual al:

A. Tant per cent d’increment de l’IPC en l’any anterior (per brevetat: d’acord amb la inflació passada).

B. Tant per cent d’increment de l’IPC previst per a l’any (per brevetat: d’acord amb la inflació futura).

C. Tant per cent d’increment de l’IPC previst per a l’any (per brevetat: d’acord amb la inflació futura) amb paga de compensació (pagueta) de la diferència entre la realitat i la previsió.  Aquest procediment es va aplicar a les pensions de l’any 2021.

D. ”Valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’índex de preus al consum dels dotze mesos previs a desembre de l’any anterior”, com estableix la llei espanyola per a les pensions, en la qual s’afirma que així se’n garanteix el poder adquisitiu.

A, B i C són conceptualment simples. D, no  tant; i fins on arriba el meu coneixement no té cap justificació explícita; en tot cas, té la virtut d’introduir en el càlcul l’evolució de l’IPC i no sols el valor a final d’any.

Cap dels procediments esmentats garanteix que no es perdi o guanyi poder adquisitiu.. A i D perquè només tenen en compte dades passades, amb què òbviament no es pot garantir el poder adquisitiu en el futur. B, perquè es basa en una previsió, la qual es pot complir o no.

El procediment C és el més robust en relació amb l’objectiu de mantenir el poder adquisitiu, ja que si els preus s’apugen més del previst, l’error en el pronòstic es pot compensar amb la pagueta. Tanmateix, el resultat final pel que fa al poder adquisitiu depèn, és clar, de com es calcula l’import de la pagueta i, a més, aquesta es percep després que acabi l’any , una vegada els preus han fet tot el recorregut a l’alça i el poder adquisitiu d’un euro ja és menor del que era a l’inici de l’any.

Per afegidura, els procediments A i B només tenen en compte valors anuals de la variació de l’IPC i no la trajectòria dels preus al llarg de l’any. C pot tenir-la en compte o no, segons com es calculi l’import de la pagueta. D la considera, per definició, però no inclou en el càlcul l’IPC del mes de desembre de l’any precedent d’aquell en què es fa la revaloració

Si en un any l’IPC augmenta més que en l’any anterior, la revaloració segons la inflació passada (A) implica una pèrdua de poder adquisitiu (en aquest mateix supòsit, el procediment B n’implica un guany).

Considerem una seqüència que comença amb uns anys d’IPC constant, seguits per anys d’IPC  creixent i que acaba amb anys d’IPC decreixent , fins que els preus recuperen els valors inicials. Si s’aplica el procediment A, l’any que comença a pujar l’IPC hi ha una pèrdua de poder adquisitiu que es manté si l’IPC segueix creixent al mateix ritme. Quan els preus baixen, es recupera el poder adquisitiu i aquest , en el conjunt de la seqüència d’anys considerada, fins i tot pot ser més gran que el corresponent al supòsit d’estabilitat dels preus. Ara bé, si s’aplica A mentre els preus pugen i B quan baixen (o creixen més lentament), el resultat és una pèrdua consolidada de poder adquisitiu. Precisament, els Pactes de la Moncloa van donar lloc al canvi del procediment A, quan la inflació estava per sobre del 20 %, al procediment B, que es va aplicar després dels Pactes en uns anys en què la inflació, en part com a resultat dels mateixos Pactes, es va anar reduint progressivament.

El poder adquisitiu de les pensions contributives: 2021, 2022, 2023?

En aquest apartat mostro resultats de calcular el poder adquisitiu de les pensions contributives de 2021 i després, amb un supòsit sobre l’evolució futura de l’IPC, de les de 2022, per acabar amb un comentari sobre les de 2023.

2021

Ens situem al final de 2020, en què l’import cada una de les catorze pagues d’una pensió contributiva era igual, diguem, a p  euros (amb un valor de p propi de cada pensionista). Suposat un IPC constant per a tot 2021, es podria dir que les pensions tindrien un poder adquisitiu proporcional a 14·p. Consideraré aquest valor com a base de la comparació per determinar si el 2021 les pensions contributives varen perdre o guanyar poder adquisitiu.

Al principi de 2021 les pensions ens varen revalorar en un 0,9 %, segons la previsió oficial d’aleshores d’increment de l’IPC per a l’any i, per tant, les pagues varen passar a ser de 1,09·p.Per calcular l’import de la pagueta, que s’havia de percebre en un dels tres primers mesos de 2022 (sigui gener)es va calcular el valor mitjà dels increments percentuals interanuals de l’IPC dels mesos de desembre de 2020 a novembre de 2021, que va resultar ser del 2,5% i la diferència 2,5 – 0,9 = 1,6 % s’aplicà a l’import 14·p. L’augment del 2,5 % va quedar consolidat com a base per a la revaloració de 2022.

Resulta del càlcul que el poder adquisitiu, en relació amb el corresponent a preus estables, va ser un 0,27 % inferior (per a una pensió anual de 21.000, correspon a 56,70 €).

Per al manteniment del poder adquisitiu, la pagueta hauria d’haver sigut igual al 1,9 % de l’import anual  i no al 1,6 % anual. Aquesta diferència és deguda a l’ús de la mitjana aritmètica en comptes de la mitjana harmònica ponderada, al fet de calcular la mitjana per als dotze mesos anteriors a desembre i prescindir, per tant, de l’IPC del darrer mes de l’any (la mitjana dels dotze mesos de 2021 va ser del 3,1 %) i, finalment a l’abonament de la paga en el mes de gener de 2022, en què l’IPC era superior en un 6,1 % al de finals de 2020. Tot i així, el resultat, com hem vist, va ser prou ajustat, però per sota de l’objectiu declarat.

2022

Una pensió contributiva de 2022 és un 5,1 % superior a la de 2020. Però de desembre de 2020 a desembre de 2021 l’IPC va augmentar un 6,5 %. En conseqüència, en el supòsit d’estabilitat absoluta dels preus en el curs de 2022, el poder adquisitiu de la pensió seria un 1,35 % inferior a la de 2021. És clar que, amb els preus a l’alça, la pèrdua de poder adquisitiu encara ha de ser més gran, llevat que al final de l’any tingui lloc una davallada fortíssima de l’IPC.

Com que quan escric això (l’últim dia d’agost, en què és coneix l’IPC estimat d’aquest mes) falten quatre mesos perquè s’acabi l’any, encara no és possible comparar el poder adquisitiu d’una pensió contributiva de 2022 amb el de la de 2021. En el supòsit d’estabilització de l’IPC en aquests quatre mesos finals, la pèrdua de poder adquisitiu, en relació amb 2021, seria d’un 5,5 %. I si baixessin un 1 % mensual (!), la pèrdua encara seria del 4,5 % [2].

2023

En el supòsit de preus estables en el que queda de l’any 2022, de cara a 2023 les pensions contributives s’haurien de revalorar en un 8,6 %. Que això suposés un guany o una pèrdua de poder adquisitiu per a aquell any dependria, és clar, de la difícilment previsible evolució de l’IPC.

Per acabar

De la inflació i de la revaloració de salaris i pensions depèn una bona part de la distribució de la renda entre capital i treball. I, com hem vist, segons com siguin l’evolució de l’IPC i la revaloració de salaris i pensions, les pèrdues de poder adquisitiu d’uns i altres poden ser quantioses.

Per tal d’evitar-les cal lluitar contra la inflació i les seves causes i reivindicar procediments de revaloració que garanteixin realment el poder adquisitiu.

Notes:

[1] D’aquest procediment de càlcul es desprèn que el valor que millor representa l’evolució dels preus al llarg de l’any no és la mitjana aritmètica dels valors de l’IPC de cada mes, sinó la mitjana harmònica, amb ponderació doble per als mesos de juny i desembre. És semblant al que succeeix  amb el càlcul de la velocitat mitjana d’un vehicle que fa un recorregut d’anada i tornada amb velocitats diferents entre els dos trams del viatge.

[2] Aquests valors (5,5 i 4,5 %) són relatius al poder adquisitiu que va tenir realment una pensió l’any 2021. Si la comparació es fa amb el poder adquisitiu que hauria tingut si la pagueta hagués estat del 1,9 % els valors són, respectivament, 5,7 i 4,8 %.