Etiqueta: poder adquisitiu

Tornarà mai, el poder adquisitiu perdut?

En aquesta entrada s’avalua quantitativament la pèrdua de poder adquisitiu de salaris i pensions contributives en els dos darrers anys i es compara amb la pèrdua, molt superior, que hagués tingut lloc en cas que s’haguessin seguit aplicant les polítiques del PP de Rajoy.
Acaba amb una síntesi de les conseqüències d’aquestes pèrdues i una proposta programàtica per a partits d’esquerres i sindicats.

Inflació, cistell de consum, poder adquisitiu, IPC…

L’augment generalitzat i persistent dels preus, la inflació, és un dels principals problemes econòmics actuals.

La inflació té un impacte negatiu sobre el poder adquisitiu de salaris i pensions, que depèn també de com es revaloren uns i altres.

En tot cas, calcular els canvis en el poder adquisitiu en funció de l’augment de preus i de la revaloració de les retribucions és interessant des de diversos punts de vista. Lamentablement, aquests càlculs només poden ser orientatius, perquè la composició del consum (el cistell de consum) és diferent per a cada persona i, per tant, les variacions de preus tenen un impacte sobre el poder adquisitiu que no és el mateix per a tothom, ja que les variacions dels preus no són les mateixes per a tots els béns i serveis. Ara mateix, l’augment dels preus dels aliments és superior al valor mitjà dels augments, per la qual cosa la pèrdua de poder adquisitiu és més gran per a les persones en què el pes dels aliments en el seu cistell de consum és més gran, és a dir, generalment, les de rendes més baixes.

Continua llegint “Tornarà mai, el poder adquisitiu perdut?”

L’IPC i el poder adquisitiu

La forta inflació que estem patint des de fa mesos té un impacte molt rellevant en el poder adquisitiu de salaris i pensions. Alhora hi ha, i hi ha qui la fomenta, una certa confusió sobre la manera de calcular aquest impacte i, així, determinar la revaloració necessària per mantenir el poder adquisitiu i, per tant, saber quan ens enganyen al respecte, tant si és intencionadament com si no.

Aquí s’intenta clarificar la relació entre l’evolució dels preus, avaluada via l’IPC, i el poder adquisitiu de  salaris i pensions. S’hi indica un procediment per comparar el dels imports percebuts en el curs de dos períodes diferents i s’aplica a les pensions contributives de 2021 i 2022 i a una previsió de les de 2013.

Inflació: aquí la tenim i, de moment, ben instal·lada

El mes de maig vaig dedicar una entrada d’aquest blog a la inflació, que ja s’havia consolidat com un problema social i econòmic de gran magnitud, malgrat que pocs mesos abans la majoria d’autoritats polítiques i financeres predicaven que es tractava d’un fenomen transitori.

És clar que, si els preus augmenten més que els salaris i les pensions, les persones que en depenen perden poder adquisitiu.

Per tant, és important calcular, en funció de l’evolució dels preus, la pèrdua del poder adquisitiu i determinar en conseqüència la revaloració de salaris i pensions necessària perquè aquest es mantingui.

Continua llegint “L’IPC i el poder adquisitiu”

La inflació: què, per què i què fer

Cap a l’octubre de l’any passat es va fer evident el que s’havia començat a apuntar als mesos anteriors: els índexs de preus dels països capitalistes estaven pujant a un ritme desconegut a les darreres dècades.

Des d’aleshores han proliferat previsions, diagnòstics i propostes de teràpies. Així, aquesta entrada consta de tres parts:

La primera tracta de les previsions que s’han anat fent sobre l’evolució de l’IPC. No són gaire útils per saber-ne el comportament futur, però il·lustren exemplarment com es pot aconseguir que la gent es faci càrrec d’una mala notícia sense que s’esveri més del que és inevitable.

La segona, sobre les causes que persones i institucions diverses han suggerit per explicar el fenomen.

Finalment, la tercera, sobre les mesures (recomanades, aplicades o blasmades) per afrontar la situació.

En tot cas, ara és clar que la inflació és un dels grans problemes econòmics, socials i polítics en el nostre i en molts altres països i que la seva evolució en determinarà en bona part el futur.

Inflació

2 1 f. [ECT] [LC] Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

1 El bulliment de la granota

Transitori suggereix que no ens hauríem de preocupar per això. Però no sabem si hauríem d’estar preocupats per això.

George Buckley, del holding financer Namura, desembre de 2021

La teoria sobre el procediment per bullir una granota, que té múltiples aplicacions,  és prou coneguda: si tireu la granota a l’aigua quan aquesta ja borbolla, l’anura botrà i fugirà;  però si la poseu a l’olla a temperatura ambient i aneu escalfant el líquid de mica en mica, s’hi trobarà bé i quan comenci a patir per l’alta temperatura  ja no tindrà  forces per fer-se escàpola.

Continua llegint “La inflació: què, per què i què fer”