Sobre les argúcies en defensa del llenguatge exclusiu

En aquesta entrada analitzo algunes de les argúcies més corrents contra el llenguatge inclusiu, les quals es mostren poc consistents i d’abast molt limitat.
Ara mateix, el llenguatge inclusiu és necessari perquè la gent s’entengui. I hi ha recursos abundants per fer-ne, sense gran esforç, un ús correcte.

Partir de la premissa que el llenguatge és neutre, que no reflecteix relacions de poder, és d’una ingenuïtat entendridora i ignora l’origen i l’evolució del llenguatge humà.

Carles Duarte, Gènere no marcat (Diari de Girona, 27/04/2014)

Hi ha nenes que tu els dius “aquesta pel·lícula és per a nens” i et contesten: “I per a nenes no?”

Carme Junyent a l’entrevista publicada sota el titular “El llenguatge inclusiu és una imposició i ja n’hi ha prou” (Quadern EL PAÍS.cat, 21/01/2022)

1 Exclusió i inclusió

Entorn del llenguatge inclusiu hi ha, des de fa molts anys, un debat permanent que ara potser s’ha revifat una mica arran de la publicació del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo Editorial, 2021) i de les entrevistes que la seva editora, Carme Junyent, ha concedit a diversos mitjans de comunicació, com ara El País i La Vanguardia.

Continua llegint “Sobre les argúcies en defensa del llenguatge exclusiu”

Un diagnòstic parcial i lapidari del  sistema universitari espanyol

A propòsit de l’anunciada Llei Orgànica del Sistema Universitari, aquesta entrada presenta un diagnòstic sintètic dels problemes de les universitats espanyoles i alguns suggeriments per abordar-los, sense perdre de vista que tenen una arrel comuna: la ideologia neoliberal i les polítiques de privatització i mercantilització que se’n deriven.

Una universitat és una escola amb la porta oberta, indistintament, a tots els fills d’una nació i on uns mestres pagats per l’Estat inicien en els coneixements elementals de totes les ciències

Denis Diderot, Pla d’una universitat o d’una educació pública en totes les ciències (1775-1776)

Percebo l’amor als diners en el fons de la desintegració de la universitat estatunidenca.

Robert Maynard Hutchins, The university of Utopia (1953)

Una nova llei universitària?

La política universitària no sol suscitar gaire interès entre la ciutadania. Però darrerament té més presencia de l’habitual en els mitjans, per la possibilitat que es presenti pròximament al Congrés el projecte de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari).

Amb aquesta entrada pretenc aportar, amb tanta concisió com permet la intel·ligibilitat, alguns elements sobre el tema, de manera que les persones que no estiguin en contacte amb la universitat es puguin fer càrrec d’algunes de les qüestions que concerneixen la institució i de possibles vies per abordar-les.

Continua llegint “Un diagnòstic parcial i lapidari del  sistema universitari espanyol”