Ley Orgánica del Sistema Universitario: qué puede mejorar

En aquesta entrada es posen de relleu les novetats positives que aporta el Projecte de Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que s’està tramitant en el Congrés, i se n’analitzen els punts febles en relació amb el govern del sistema i de les universitats, la selecció del personal docent i investigador (PDI), la qualitat de la docència i l’equitat en l’accés.

Aquest text es va publicar el 17/11/2022, tal com segueix, en el blog Universídad . Des d’aleshores el procés parlamentari ha anat avançant i cal esperar-ne  el resultat. Però, vistes les esmenes presentades,  no sembla  que aquest hagi de ser gaire millor que la proposta del govern espanyol i no es pot descartar  que l’empitjori en aspectes significatius.

Un haber y un debe, como en todo balance

El proyecto de LOSU que se está tramitando en el Congreso contiene numerosos y relevantes aspectos positivos.

La propuesta aporta algunos elementos que pueden ayudar a recomponer las plantillas de personal docente e investigador, tan maltrechas desde los recortes presupuestarios y las limitaciones en la tasa de reposición. E introduce el concepto de financiación estructural basal que aseguraría cubrir, entre otras, las necesidades de personal.

Es destacable el objetivo del 1 % del PIB para “el gasto público en educación universitaria pública”, aunque no es especialmente ambicioso en relación con el marco europeo y adolece de falta de precisión de plazo y ritmo.

En el haber del proyecto figuran muchas otras aportaciones, entre las que, sin ánimo de exhaustividad, cabe mencionar la consideración de la economía social, la ciencia abierta y la ciencia ciudadana, la diversidad lingüística, la formación del profesorado a lo largo de la vida, el fomento de la internacionalización, la especificación de que las entidades que puedan crear las universidades públicas para el cumplimiento de sus fines han de tener estructuras jurídicas públicas (con la excepción prevista en el artículo 61),algunos elementos de la regulación de las universidades privadas, el reconocimiento del paro académico, la especificación de los complementos retributivos del personal docente e investigador, los planes de dedicación individual anuales o la introducción de la figura del profesorado sustituto, entre otras.

Aun así, hay lugar, pero no mucho tiempo, para mejorar el proyecto, ya que junto a los aciertos mencionados presenta lagunas y disposiciones que, desde mi punto de vista, no suponen una mejora, o una mejora suficiente, en relación con la legislación actual.

Continua llegint “Ley Orgánica del Sistema Universitario: qué puede mejorar”

L’IPC i el poder adquisitiu

La forta inflació que estem patint des de fa mesos té un impacte molt rellevant en el poder adquisitiu de salaris i pensions. Alhora hi ha, i hi ha qui la fomenta, una certa confusió sobre la manera de calcular aquest impacte i, així, determinar la revaloració necessària per mantenir el poder adquisitiu i, per tant, saber quan ens enganyen al respecte, tant si és intencionadament com si no.

Aquí s’intenta clarificar la relació entre l’evolució dels preus, avaluada via l’IPC, i el poder adquisitiu de  salaris i pensions. S’hi indica un procediment per comparar el dels imports percebuts en el curs de dos períodes diferents i s’aplica a les pensions contributives de 2021 i 2022 i a una previsió de les de 2013.

Inflació: aquí la tenim i, de moment, ben instal·lada

El mes de maig vaig dedicar una entrada d’aquest blog a la inflació, que ja s’havia consolidat com un problema social i econòmic de gran magnitud, malgrat que pocs mesos abans la majoria d’autoritats polítiques i financeres predicaven que es tractava d’un fenomen transitori.

És clar que, si els preus augmenten més que els salaris i les pensions, les persones que en depenen perden poder adquisitiu.

Per tant, és important calcular, en funció de l’evolució dels preus, la pèrdua del poder adquisitiu i determinar en conseqüència la revaloració de salaris i pensions necessària perquè aquest es mantingui.

Continua llegint “L’IPC i el poder adquisitiu”

La universitat catalana, entre el neoliberalisme i el control polític

L’entrada anterior (El sistema universitari català: present i futur) acabava amb una pregunta retòrica (l’estat del sistema és fruit de coincidències fortuïtes o és el resultat de polítiques inspirades en una ideologia determinada?) i amb el compromís d’intentar donar-li resposta en una nova entrada (que és aquesta). Sí, és el resultat de polítiques neoliberals i de la desconfiança d’un determinat nacionalisme en la universitat pública.

Hi ha coses que no poden seguir simplement el model que es va aplicar a Catalunya, que era neoliberal i amb el qual no estem d’acord.

Manuel Castells (Ara, 16/12/21)

Quin sistema tenim?

L’informe El sistema universitari català: dades i singularitats, de l’Observatori del Sistema Universitari, mostra alhora els bons resultats del sistema i les carències que presenta, que fan témer pel seu futur i que, en molts aspectes, el situen en les darreres posicions entre els de les comunitats autònomes.

Continua llegint “La universitat catalana, entre el neoliberalisme i el control polític”

Sistema universitari català: present i futur

L’Observatori del Sistema Universitari (OSU) ha publicat l’informe El sistema universitari català: dades i singularitats. Les dades mostren que els bons resultats i el prestigi del sistema contrasten amb una taxa d’escolarització universitària baixa, un accés esbiaixat en detriment dels sectors socials menys afavorits, una oferta docent excessiva, un finançament públic exigu i una plantilla de professorat insuficient i amb mancances estructurals molt importants. El sistema presenta, doncs, moltes carències i en alguns aspectes rellevants es situa per darrera de totes o la gran majoria de les altres comunitats autònomes.

L’OSU ha publicat aquest 21 de juny l’informe El sistema universitari català: dades i singularitats. Què s’hi ha de preservar, què s’hi ha de corregir, elaborat per Vera Sacristán i jo mateix a partir de dades oficials i públiques.

El perquè de l’informe

La decisió de preparar aquest informe va obeir a dos motius.

D’una banda, informes anteriors havien posat de manifest que el sistema universitari català  se situava en posicions extremes entre totes les comunitats autònomes en aspectes com ara els preus públics o la proporció de personal docent i investigador a temps parcial, per la qual cosa semblava interessant un informe  que recollís les dades sobre les característiques més rellevants del sistema per tal de donar-ne una visió de conjunt.

D’una altra banda, a finals de 2021, arran de la publicació d’esborranys de la nova llei universitària (LOSU),  persones i entitats que s’hi oposaven varen intensificar el discurs sobre la singularitat de sistema universitari català i la necessitat de preservar-ne les característiques, ja que consideraven la llei prevista en aquell moment com una “amenaça” per al sistema, segons va dir en el Parlament la consellera Geis. Un informe basat en dades proporcionaria elements per determinar quines característiques caldria conservar i quines s’haurien de corregir.

Continua llegint “Sistema universitari català: present i futur”

Orígens i desenvolupament de la mercantilització en les universitats públiques espanyoles

Els corrents mercantilitzadors impulsats pel neoliberalisme han penetrat en les ments i les institucions.
En aquesta entrada (reproducció de la que, signada per Vera Sacristán i jo mateix, es va publicar el 3 de maig en el blog Universídad) s’analitza la gènesi i el desenvolupament de la mercantilització en les universitats públiques espanyoles en particular pel que fa a la transferència, la proliferació de títols a preus privats i la creació d’entitats parauniversitàries que operen amb criteris de mercat.
Ara que es reactiva el procés per aprovar una nova llei del sistema universitari pot ser un moment propici per analitzar-ne les afeccions.

Sobre los orígenes de la mercantilización en nuestras universidades públicas

La mercantilización aqueja a una multiplicidad de instituciones en todo el mundo y en particular a los sistemas universitarios. En el de España, proliferan las universidades privadas con ánimo de lucro y las residencias estudiantiles planteadas como muy rentables negocios de potentes fondos de inversión. Y unas y otras son objeto a veces de millonarias operaciones de compra-venta. El aumento de los precios públicos en algunas comunidades autónomas, a raíz de la reforma legal de 2012, también fue y aún es un factor de mercantilización del sistema.

Continua llegint “Orígens i desenvolupament de la mercantilització en les universitats públiques espanyoles”

La inflació: què, per què i què fer

Cap a l’octubre de l’any passat es va fer evident el que s’havia començat a apuntar als mesos anteriors: els índexs de preus dels països capitalistes estaven pujant a un ritme desconegut a les darreres dècades.

Des d’aleshores han proliferat previsions, diagnòstics i propostes de teràpies. Així, aquesta entrada consta de tres parts:

La primera tracta de les previsions que s’han anat fent sobre l’evolució de l’IPC. No són gaire útils per saber-ne el comportament futur, però il·lustren exemplarment com es pot aconseguir que la gent es faci càrrec d’una mala notícia sense que s’esveri més del que és inevitable.

La segona, sobre les causes que persones i institucions diverses han suggerit per explicar el fenomen.

Finalment, la tercera, sobre les mesures (recomanades, aplicades o blasmades) per afrontar la situació.

En tot cas, ara és clar que la inflació és un dels grans problemes econòmics, socials i polítics en el nostre i en molts altres països i que la seva evolució en determinarà en bona part el futur.

Inflació

2 1 f. [ECT] [LC] Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

1 El bulliment de la granota

Transitori suggereix que no ens hauríem de preocupar per això. Però no sabem si hauríem d’estar preocupats per això.

George Buckley, del holding financer Namura, desembre de 2021

La teoria sobre el procediment per bullir una granota, que té múltiples aplicacions,  és prou coneguda: si tireu la granota a l’aigua quan aquesta ja borbolla, l’anura botrà i fugirà;  però si la poseu a l’olla a temperatura ambient i aneu escalfant el líquid de mica en mica, s’hi trobarà bé i quan comenci a patir per l’alta temperatura  ja no tindrà  forces per fer-se escàpola.

Continua llegint “La inflació: què, per què i què fer”

Voler ensenyar: una raó per dir prou

Voler ensenyar és un motiu de fons de la vaga del sector. L’enfocament competencial, que bandeja els coneixements, ens duria a la societat de la ignorància a què aspira el neoliberalisme.

No tothom prosseguirà una carrera en el dinàmic sector de la ‘nova economia’. De fet, la majoria no ho farà, de manera que els plans d’estudis escolars no es poden concebre com si tothom hagués d’arribar lluny.

OCDE (2001) L’école de demain. Quel avenir pour nos écoles?

Ja no es tracta de transmetre conceptes i coneixements, els alumnes han d’aprendre a construir coneixement per resoldre problemes de situacions concretes.

Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament 2016-2017

Les raons d’una vaga

Els motius adduïts per la convocatòria de la vaga d’ensenyament a Catalunya d’aquesta segona quinzena de març són nombrosos i diversos i n’hi ha que la justificarien per si sols, com ara les retallades o la pèrdua de poder adquisitiu del personal en els darrers deu anys. De tots ells n’han informat a bastament els sindicats convocants i els mitjans de comunicació.

Continua llegint “Voler ensenyar: una raó per dir prou”

Sobre les argúcies en defensa del llenguatge exclusiu

En aquesta entrada analitzo algunes de les argúcies més corrents contra el llenguatge inclusiu, les quals es mostren poc consistents i d’abast molt limitat.
Ara mateix, el llenguatge inclusiu és necessari perquè la gent s’entengui. I hi ha recursos abundants per fer-ne, sense gran esforç, un ús correcte.

Partir de la premissa que el llenguatge és neutre, que no reflecteix relacions de poder, és d’una ingenuïtat entendridora i ignora l’origen i l’evolució del llenguatge humà.

Carles Duarte, Gènere no marcat (Diari de Girona, 27/04/2014)

Hi ha nenes que tu els dius “aquesta pel·lícula és per a nens” i et contesten: “I per a nenes no?”

Carme Junyent a l’entrevista publicada sota el titular “El llenguatge inclusiu és una imposició i ja n’hi ha prou” (Quadern EL PAÍS.cat, 21/01/2022)

1 Exclusió i inclusió

Entorn del llenguatge inclusiu hi ha, des de fa molts anys, un debat permanent que ara potser s’ha revifat una mica arran de la publicació del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo Editorial, 2021) i de les entrevistes que la seva editora, Carme Junyent, ha concedit a diversos mitjans de comunicació, com ara El País i La Vanguardia.

Continua llegint “Sobre les argúcies en defensa del llenguatge exclusiu”

Un diagnòstic parcial i lapidari del  sistema universitari espanyol

A propòsit de l’anunciada Llei Orgànica del Sistema Universitari, aquesta entrada presenta un diagnòstic sintètic dels problemes de les universitats espanyoles i alguns suggeriments per abordar-los, sense perdre de vista que tenen una arrel comuna: la ideologia neoliberal i les polítiques de privatització i mercantilització que se’n deriven.

Una universitat és una escola amb la porta oberta, indistintament, a tots els fills d’una nació i on uns mestres pagats per l’Estat inicien en els coneixements elementals de totes les ciències

Denis Diderot, Pla d’una universitat o d’una educació pública en totes les ciències (1775-1776)

Percebo l’amor als diners en el fons de la desintegració de la universitat estatunidenca.

Robert Maynard Hutchins, The university of Utopia (1953)

Una nova llei universitària?

La política universitària no sol suscitar gaire interès entre la ciutadania. Però darrerament té més presencia de l’habitual en els mitjans, per la possibilitat que es presenti pròximament al Congrés el projecte de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari).

Amb aquesta entrada pretenc aportar, amb tanta concisió com permet la intel·ligibilitat, alguns elements sobre el tema, de manera que les persones que no estiguin en contacte amb la universitat es puguin fer càrrec d’algunes de les qüestions que concerneixen la institució i de possibles vies per abordar-les.

Continua llegint “Un diagnòstic parcial i lapidari del  sistema universitari espanyol”